Quant a Rosa Sevillano

Visc a Begues, abans a Horta, a Sant Andreu del Palomar, a Mollet del Vallès i a tot arreu on m’ha calgut. I sempre m'he sentit d'allà on he estat. Educadora social, geògrafa i projecte d’antropòloga.

Asfalt clandestí?

En el Ple municipal de Begues del 04/10/2017, i dins el torn de preguntes del públic, vaig demanar informació sobre l’asfaltat d’un petit tram de camí a tocar de la zona esportiva, en concret al lateral del frontó com es pot veure a la imatge.

Tram asfaltat (28/09/2017)

Sobre les raons per les quals vaig voler-me’n informar

El tros que s’ha asfaltat acaba tot just al tombar el lateral del frontó. És a dir, són uns pocs metres que no tenen cap utilitat aparent i tampoc ofereixen una millora ni als vianants ni als pocs vehicles que puguin fer-ne ús.

Està dins un Pla Parcial que no s’ha desenvolupat, pel que no s’entén el sentit de fer aquesta actuació precipitada i de mala qualitat tècnica i estètica. Si no està lligat al Pla Parcial, d’on han sortit els costos.

En base a tot això, vaig preguntar al Ple. La pregunta i la resposta aquí (1:57:07) https://youtu.be/eSkkinr6he4

Sobre el que se’m va respondre

El regidor d’urbanisme creia que quan van acabar les màquines divendres a la tarda, com ja no tornaven, va sobrar material i el van posar allà. Que també s’havia posat en d’altres llocs que no estava previst. Encara que no ho podia contestar amb seguretat. Finalment l’alcaldessa va dir que ho podien contrastar per saber com havia anat.

Els dubtes que em sorgeixen

Hi ha respostes que en comptes de dissipar dubtes, obren noves incerteses. Qui decideix que s’ha d’asfaltar un tros de camí? Molt preocupant quan a l’equip de govern ningú en sap res.

Per aquesta raó he demanat amb una instància informació sobre qui pren la decisió d’asfaltar aquest tram. De qui n’és propietat. Quina és la finalitat i quin tipus de millora suposa aquesta actuació. També demano a quins altres llocs s’ha fet aquest tipus d’aprofitaments d’asfalt i qui els ha autoritzat.

Esperem la resposta per entendre si és una actuació legal o s’ha fet de forma il·lícita. Serà un asfaltat clandestí?

Preguntes traslladades a la sol·licitud adreçada a l’Ajuntament de Begues

¿Reforma o Ruptura? De aquellas aguas, estos lodos #155

Esa era la disputa política que había a finales de los ’70 en España y que supuso una importante tensión dentro de la izquierda. Eran vías políticas diferentes que también conducían a espacios sociales y democráticos distintos.

La reforma suponía aceptar la monarquía y por extensión las estructuras de estado de herencia franquista, mientras se defendía que nos posibilitaría paz social y establecer unos principios democráticos después de décadas de dictadura. La ruptura significaba un recorrido más incierto, más arriesgado, porque entrañaba desmontar el régimen y restituir la República sin abandonar la lucha de clases.

El debate político entre reforma y ruptura se daba en un contexto de tricornios y galones militares, que creaban la ilusión de que la reforma ya de por sí era una auténtica revolución.

Viñeta de Ferran Martín

Y en este ambiente político y social se impuso la reforma. Y nació la Constitución del 78. Y luego vino el 23F con Juan Carlos I en su doble papel de promotor y salvador. Y muchas otras barbaridades que nunca deberíamos haber permitido, como la Ley de Partidos Políticos que abrió la vía a la ilegalización de partidos y candidaturas. Se han prohibido 12 formaciones desde entonces, la mayoría abertzales. Hay tenemos la memoria histórica, con los cadáveres aún en las cunetas. Y también los “guerrilleros de cristo rey” del momento repartiendo palos y odio por las calles.

Y ahora ha llegado el 155. Y muchos de los que promovieron la reforma, lo aplauden sin disimulo mientras nos venden más miedo.

Viñeta de Juan Ramón Mora

De esas aguas vinieron estos lodos. Seguimos bajo la sombra y el ruido de los sables. Tenemos una ocasión para acallarlos. Espero que esta vez no dudemos y apoyemos la ruptura. Catalunya abre una vía, hay que apoyarla y expandirla ¡Esta vez República y un verdadero proceso constituyente!

CONSUM D’AIGUA A BEGUES. ASSUMIM RESPONSABILITATS

Heu llegit el butlletí municipal? Jo sí. Tan aviat s’ha publicat hi he anat de cap perquè volia veure la notícia sobre les línies elèctriques. Sorpresa!

El que realment m’ha cridat l’atenció ha estat una notícia sobre el CONSUM D’AIGUA a #Begues que hi ha a la mateixa pàgina (núm. 4). Estic colpida!

El nostre poble ha encapçalat durant anys el consum màxim d’aigua a Catalunya juntament amb Sant Cugat. UNA IRRESPONSABILITAT PER PART NOSTRA.

Vam baixar una mica uns anys enrere i ara tornem a incrementar el consum, 8 litres DIARIS per persona en els darrers 2 anys. UNA IRRESPONSABILITAT PER PART NOSTRA.

A l’article del butlletí municipal es presenta aquesta pujada com una consolidació de la “reducció en el consum d’aigua”. Pervers!

Es fonamenta en que no hem arribat al consum màxim que havíem tingut.UNA IRRESPONSABILITAT PER PART DEL GOVERN DE BEGUES. Al·lucinant!

Ara tan sols queda que diguin VISCA LA FESTA DE L’AIGUA i tornem encara més anys enrere. Em fa venir al cap una regidora municipal de Medi Ambient en temps de #BeguesActiu. Era poc dialogant però molt loquaç!

Al mig de la reunió de la Comissió de Cultura on vam decidir entre totes les entitats NO TORNAR A FER AQUESTA “FESTA”, la regidora va desitjar obertament que tant debò no plogués en els mesos que quedaven fins la Festa Major d’estiu. Segons ella així seria més fàcil explicar que a Begues no la faríem més. Una de les moltes maneres de dir que  “Cuanto peor mejor”. Tristíssim!

Quan la regidora va dir això resulta que era a finals de la primavera. Estàvem en una sequera brutal, i tota la seva preocupació era com podia justificar públicament una decisió tant evident. Sens dubte perquè no ho compartia i li mancava criteri per argumentar-ho. Finalment es va justificar en nom de les entitats de la Comissió de Cultura, que ho teníem clar i assumit, sense cap posicionament ferm per part de l’equip de govern. Penso que podem tornar al punt de partida si ens descuidem!

Us animo a mirar aquest article del Jordi Fortuny (disculpeu que no inclogui més fonts, són fàcils de trobar si teniu interès).

No permetem que se segueixi justificant l’augment de consum d’aigua a Begues. Ni tampoc que es torni a fer mai més la FESTA DE L’AIGUA. Les dues coses serien UNA IRRESPONSABILITAT PER PART NOSTRA. No ens oblidem!

¡A por ellos! Y Piolin llegó a Catalunya…

Estos días hemos visto los vídeos de la Guardia Civil vitoreada al grito de “a por ellos” cuando partían hacía Catalunya.

Me ha parecido tremendo. No tanto por el hecho de que un puñado de personas les hayan aplaudido para darles apoyo en su escabroso cometido.

A mi me ha parecido tremendo por la difusión, también con engrandecimientos incluidos, que han hecho de estos vídeos numerosas personas en las redes sociales.

Me ha producido dolor porque siento que algunos de quienes lo habéis difundido no os habéis preguntado quienes son “ellos” ¿Contra quién pensabais que debían actuar?

“Ellos” somos “nosotros”, las personas que vivimos en Catalunya, algunas nacidas aquí y otras que un día, nosotros o nuestros padres, llegamos de otros lugares de la península.

Esta tierra siempre ha sido un lugar de acogida y encuentro, y eso lo sabéis porque a muchos de estos “ellos” nos conocéis bien. Somos vuestros amigos, vuestros primos, vuestros tíos… que en un momento de nuestras vidas, vinimos a Catalunya por motivos bien diversos. Por suerte no fue al grito de “a por ellos”.

Felicidades, os han hecho caso! Han venido y han molido a palos a todo el mundo que han podido. Porque se trataba de eso, ¿no? Se trataba de que para conseguir mantener España unida, había que dar leña a diestro y siniestro, y así todos aquí íbamos a entender lo mucho que nos queréis.

No lo hemos entendido, aunque igualmente nos ha producido bastante dolor físico y sobre todo emocional. Nosotros también os queremos. Por eso no pedimos que nadie vaya a por vosotros para daros una somanta de palos. Preferimos explicarlo de otra manera.

Nos gustaría que Piolin vuelva enseguida a casa donde les esperan sus seres queridos, y que no los trate como lo ha hecho con nosotros. Como un maltratador, que pega a su compañera mientras le dice que lo hace por su bien, para que entienda, porque la quiere… No puedo creerme que esa sea vuestra manera de querernos.

Pedid que pare la represión. Dedicad vuestros esfuerzos para exigir que se resuelvan las discrepancias desde la política y no desde la violencia contra las personas. Estoy segura de que el resultado, sea el que sea, será mucho más positivo y menos triste para todos. Expresadnos vuestro amor sin violencia por favor.

Línies elèctriques i risc d’incendi a Begues

El diumenge 18 de juny va haver un incendi a la zona de la Bassa Blanca, a tocar de les cases i la zona urbana de Begues. La causa segons els Agents Rurals va ser una rapinyaire, en concret un astor, que es va electrocutar amb les línies elèctriques.

Astor electrocutat amb línia elèctrica a la Bassa Blanca causant de l’incidi segons els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya

Vaig demanar informació a l’Ajuntament de Begues, que finalment ha respost per missatge privat. Donat que la pregunta la vaig fer pública, faig pública també la resposta.

Resposta de l’ajuntament de Begues en missatge privat a la pregunta pública que vaig fer a través de Twitter

La sensació que tinc és que el consistori intenta no donar importància a aquest incendi i les seves causes per no entrar en el debat sobre el trasllat de la línia elèctrica de l’Av. Mediterrània. La voluntat de l’Ajuntament es fer-la passar pel medi natural, incrementant encara més el risc d’incendis que ja de per sí és molt alt a Begues com es pot veure en el mapa de vulnerabilitat municipal de La Generalitat de Catalunya. http://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil_a_catalunya/documents/infocat.pdf

Mapa de vulnerabilita municipal de la Generalitat de Catalunya (pàg. 99)

Quan diferents persones i col·lectius socials defensem el soterrament d’aquesta línia, no ho fem de manera gratuïta ni per simple confrontació, sinó pel que suposa de risc real.

És obligació de les administracions públiques tenir cura de la seguretat de les persones, i ara per ara, posar més línies elèctriques al medi natural compromet la nostra seguretat, fent-se més necessari que mai el soterrament.

La Variant de Begues i la Fase II: una lluita veïnal històrica

Aviat farà 15 anys. Era un dia molt fred, en ple desembre de l’any 2005. Volíem celebrar-ho i ho vam fer. Havien estat 10 anys de lluita. Va començar poc després que el grup polític Begues Actiu, arribés a l’ajuntament el 1995. Llavors van fer el primer intent per construir una nova carretera que allargués l’anterior projecte de ronda urbana, fins el peu mateix de les pedreres del Montau. Era la Fase II de la Variant de Begues.

Per fer aquest tros de carretera s’havia de malmetre un espai encara verge, que actua com a corredor biològic entre el Parc del Garraf i l’Espai protegit de les Muntanyes de l’Ordal, i que actualment està inclòs dins les Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA), màxima figura de protecció territorial d’abast europeu. En aquest indret s’hi troba el Pou del Glaç, un element arquitectònic del segle XVI-XVII lligat a la indústria del gel, que forma un conjunt indissoluble amb el seu entorn a través del camí ral i la riera.

Cartell de la festa de celebració: HEM ATURAT LA FASE II (17 desembre 2005)

Cartell de la festa de celebració: HEM ATURAT LA FASE II (17 desembre 2005)

Text de la festa de celebració: HEM ATURAT LA FASE II (17 desembre 2005)

Text de la festa de celebració: HEM ATURAT LA FASE II (17 desembre 2005)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entre tot@s vam aturar la Fase II, va ser una gran festa. Ara, vist amb la perspectiva que dóna el temps, encara estic més convençuda que calia mantenir aquesta llarga lluita entre els interessos del govern municipal i la pedrera “les Cubetes” per una banda, i la nostra qualitat de vida i el nostre entorn per l’altra. La voluntat del govern de Begues Actiu sempre va ser circumscriure la nostra lluita dins l’àmbit local, presentant-la permanentment com un problema entre veïns, però no els hi vam permetre.

Era l’època de l’especulació immobiliària. A Begues les cases sortien com per encanteri. Moltes s’han quedat a mig construir, dibuixant un paisatge urbà decadent, quan va esclatar la bombolla i la crisi econòmica a la que ens ha arrossegat.

La conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària és que fa anys que els camions fan pocs viatges a Begues, no cal tant de ciment. Si no haguéssim lluitat per aturar aquesta barbaritat, ara tindríem el medi natural malmès i una carretera fantasma fins el peu de “les Cubetes”, amb una inversió enorme de diners públics dilapidats. Va ser un autèntic fre a l’especulació territorial voraç de l’urbanisme d’aquests darrers anys, que tant de mal ens ha fet socialment.

Aquest relat de lluita ciutadana també forma part de la història de la Variant de Begues. És històrica en el context de Begues i referent d’altres lluites socials que també s’enfrontaven a interessos potents compartits entre l’administració i forts grups econòmics.

Aquests dies es farà una exposició i xerrada sobre la Variant de Begues promoguda per l’Ajuntament. Desconec si es farà cap referència a la Fase II, si es parlarà del per què no es va fer i si hi haurà alguna reflexió sobre si actualment es podria justificar haver-la fet.

Per si un cas, he volgut fer aquest recordatori. No oblidem la força que tenim quan ens organitzem i lluitem per allò que ens volen imposar i que ens agredeix!

Al·legacions a l’ús d’estufes als carrers de Begues #BeguesNotHot

ESTUFES_CARRER_change_gran

clica la imatge per signar

AL·LEGACIONS A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA INSTAL·LACIÓ DE VETLLADORS I DE LES ACTUACIONS D’ACOMPANYAMENT

Les persones sotasignats, ——————————————————— en nom i representació pròpia, amb domicili a efectes de notificació al carrer ————— núm. — de Begues, formulem les següents al·legacions en relació a la modificació de l’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA INSTAL·LACIÓ DE VETLLADORS I DE LES ACTUACIONS D’ACOMPANYAMENT que actualment està a informació pública.

PREÀMBUL

El passat 26 de gener es va presentar al Ple municipal la modificació de l’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA INSTAL·LACIÓ DE VETLLADORS I DE LES ACTUACIONS D’ACOMPANYAMENT i es va fer la seva aprovació inicial.

A l’Art. 2 – Necessitat de llicencia i possibles sol·licitants d’aquesta modificació s’incorporen “parasols, calentadors altres elements complementaris admesos”, tal i com consta textualment, sense que s’especifiqui quins són aquests altres elements complementaris.

Un cop consultat l’expedient que es posa a informació pública, hem pogut comprovar que no hi ha cap altra documentació o especificació que reguli l’ús d’estufes a la via pública. D’aquesta manera, queda ben definit el tipus de taules, cadires o para-sols que es poden fer servir, però no sabem res respecte de les estufes, l’element més controvertit des del punt de vista ambiental i social, i també el que millor cal regular per les seves especificitats i requeriments de seguretat.

En l’esmentat Ple de gener van haver dos intervencions, una per part d’un regidor i l’altra per part d’una ciutadana de Begues, sobre la inconveniència d’autoritzar l’ús d’estufes a les terrasses dels bars i restaurants. Cap d’aquestes intervencions va tenir resposta per part dels representants del govern municipal.

Posteriorment, i coincidint amb l’inici de l’exposició pública d’aquesta modificació, es va iniciar una campanya a través de la plataforma change.org per tal que la ciutadania pogués expressar el seu desacord amb aquest ús. A la data de presentació d’aquestes al·legacions hi han signat ————– persones.

No volem donar a entendre que totes aquestes persones subscriuen aquestes al·legacions. Ho desconeixem i no pretenem que ho facin. En tot cas, en les al·legacions tan sols ens referirem als aspectes relacionats amb les estufes a la via pública, què és el que les motiva i també el què ha motivat la petició a change.org. En aquest sentit, la seva vinculació és més que evident.

JUSTIFICACIÓ I ARGUMENTARI

Sobre la manca de regulació de les estufes i les seves condicions d’ús

Volem posar de manifest les importants mancances que hi han a la modificació de l’Ordenança que s’ha aprovat inicialment.

No consta enlloc el tipus d’estufes que es poden fer servir, pel que desconeixem les seves característiques tècniques, homologació ni cap altre atribut que hagin de complir.

En la majoria dels casos que coneixem a d’altres municipis, les estufes emprades són de gas. Per aquest tipus de combustible, que pertany al grup d’energies fòssils no renovables, cal ajustar-se a la Directiva europea 1990/396/CEE, de 29 de juny, i també al Real Decret 1428/1992, de 27 de novembre, pel qual es dicten les disposicions d’aplicació d’aquesta Directiva europea sobre aparells de gas, que a més han d’estar homologats pel Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Tampoc està regulat el període en el qual es poden fer servir. Ni quantes estufes es poden posar per m2 o per grup de taules. Ni quins elements de protecció cal seguir, com la distància als arbres, a les façanes, als fanals, etc. Ni si cal algun tipus d’extintor, quin, a on ha d’estar situat. Es reclamarà que estiguin contemplades a les seves assegurances de responsabilitat civil? Perquè si no, què passarà si per qualsevol raó li cau a sobre a algú? S’ha de preveure com i a on es guardaran les bombones de recanvi i quantes es poden tenir. És important si pensem que la gran majoria de locals estan als baixos de les cases dels veïns. Cal un informe tècnic abans de la seva autorització, comprovant tots aquests aspectes?

Al posar de manifest les mancances del document que està a exposició pública i sobre el qual al·leguem, ho fem amb l’objectiu que s’entengui que no és un tema menor, i que una decisió d’aquest tipus no es pot prendre amb la lleugeresa que s’ha fet.

És sorprenent que a l’Ordenança es posi més cura en el color d’una cadira, abans que en les condicions de seguretat i limitacions en l’autorització de les estufes, on no trobem ni la més mínima consideració en aquest sentit, ni una paraula.

Aquesta manca de regulació ja seria un motiu prou important per si sol, per a retirar les estufes d’aquesta modificació abans de la seva aprovació definitiva.

Sobre les implicacions ambientals, socials i culturals de l’ús d’estufes a la via pública

Actualment hi ha un canvi de paradigma cultural que es va començar a construir als anys ’70. En els primers anys del sorgiment de grups i moviments socials ecologistes i ambientalistes, es va criticar la seva visió, titllant-los de catastrofistes.

Tristament hem superat amb escreix moltes de les denúncies que s’han fet per part d’aquests col·lectius al llarg dels anys. Ara ningú gosa discutir la realitat del canvi climàtic. Tampoc de la necessitat de canviar els nostres hàbits de vida, la nostra relació amb els recursos, que hem aprés que són limitats, i tantes altres coses.

Canviar el clima, afectant-lo de la manera com ho hem fet, és el resultat de les accions de tots nosaltres: a casa individualment, al carrer col·lectivament, en la industria… tan sols és la suma del que fem a totes les escales i en tots els àmbits de la nostra vida.

Segons l’informe de l’IPCC[1], tota crema de combustibles genera gasos englobats en el grup de “gasos d’efecte hivernacle”. Aquests gasos es caracteritzen per alliberar CO2, NOX, SO2 i altres classificats en l’informe. En el mateix informe ens diuen que encara que hi ha hagut un increment d’actuacions per estabilitzar el canvi, les emissions segueixen augmentant i urgeixen més actuacions per evitar la seva producció.

Tampoc podem obviar que els mètodes d’extracció de combustibles fòssils gasosos, tal com la fracturació hidràulica o més coneguda com “Fracking”, han deixat empremta en diferents zones naturals. Si continuem consumint aquest tipus de recurs estarem afavorint la destrucció del subsòl i la contaminació directe mediambiental.

En un article publicat al Diari Ara de febrer de 2011 http://www.ara.cat/cronica/estufes-tambe-fumegen_0_434956593.html (el podeu trobar a la documentació adjunta) apunten dades molt explicatives sobre aquest tipus d’aparells. Tenen una potència mitjana d’uns 13 quilowatts. Si es té en compte la potència i l’energia que produeix el butà, i que cada bombona conté 12,5 kg de gas, les estufes triguen 13 hores i 12 minuts a gastar-se. Cada hora que funcionen emeten 2,86 quilograms de diòxid de carboni.

Amb aquestes dades des del Centre Experimental en Refrigeració i Climatització (CER&C) de la Universitat Politècnica de Catalunya han expressat la seva preocupació per l’energia que malbaraten aquests aparells, front a la poca eficiència que tenen. Per concloure que “l’esperit de les normes és no malbaratar energia i produir el mínim impacte mediambiental possible, i amb aquestes estufes, sens dubte, contaminem i escalfem el carrer“.

Altres països o ciutats ja han començat a prendre mesures per reduir l’efecte del canvi climàtic i establir mesures d’eficiència energètica. Tots coneixem la decisió de Paris que no autoritza les estufes, una ciutat amb més fred però més conscienciada en termes de combustibles fòssils originaris de CO2. Totes les estufes, ja siguin elèctriques o a combustible, requereixen un ús energètic: mentre l’origen d’aquesta energia no sigui renovable, no estarem contribuint a combatre el canvi climàtic.

Begues és un municipi compromès amb l’estalvi energètic, a partir de l’ús de la biomassa, i també ho és amb el seu entorn natural protegit. Mostra d’aquest compromís, és l’adhesió del nostre municipi al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia i el Clima (PAES). http://www.diba.cat/web/mediambient/pactealcaldes Si realment es vol donar exemple i enfocar aquest pacte com a objectiu futur del municipi, la decisió de permetre estufes, de qualsevol tipus de gas i d’estufa, xoca amb  aquest pacte ambiental.

No podem creure que posar o no estufes als carrers de Begues és una nimietat, perquè en tot cas és una nimietat que se suma a d’altres i acaben fent el “tot”. Si aquesta “fotesa” no sembla important, i la tirem endavant, podem pensar el mateix en d’altres decisions futures amb implicacions similars, perquè les mirem d’una a una, sense establir la connexió que inevitablement tenen. On posem el límit? I sobre tot, quan comencem a posar-lo?

Pensem que aquesta és una ocasió magnífica, sobre tot perquè les estufes al carrer són del tot prescindibles. Així, aprofitant petites decisions com aquesta, aconseguim tot un seguit de beneficis per tothom: no contribuïm amb més efectes negatius mediambientalment; té una clara i saludable repercussió sobre la consciència d’aquelles persones que encara no tenen pràctiques responsables, i dóna una resposta a la majoria de la societat que avui en dia vol polítiques públiques sostenibles i respectuoses, i per tant, la complicitat dels seus governants i el seu compromís amb aquestes demandes socials. Del contrari, és molt difícil explicar als nostres infants que cal reciclar, tancar els llums, i tenir tot un seguit de bones pràctiques respectuoses amb el medi ambient i solidàries socialment si quan surten d’escola el que veuen són estufes escalfant l’aire dels carrers.

És un clar exemple de com una decisió sobre una cosa que pot semblar insignificant, no posar estufes al carrer, algú podria pensar que fins i tot simbòlica, en realitat és una gran decisió perquè transcendeix més enllà d’on es produeix.

Altres consideracions

Ens consta que no hi ha una demanda explicita per part dels establiments de restauració del municipi, i la realitat ens demostra que les terrasses es fan servir amb normalitat sense que hi hagi estufes. Fins i tot alguns dels propietaris d’aquests establiment ens han expressat el seu rebuig a les estufes justament per les mateixes raons ambientals que estem exposant i que prefereixen facilitar mantes als seus clients. Perquè llavors la necessitat d’autoritzar-les quan en cap dels casos podem considerar que el seu ús sigui innocu.

Justament, per tractar-se d’espai públic, la ciutadania tenim una voluntat més forta encara perquè es tingui en compte com volem que sigui ocupat per a fer activitats privades. I sobre tot, quines conseqüències tindran aquests usos. És molt comprensible que no vulguem unes estufes que generen més prejudicis que beneficis a la mateixa col·lectivitat a qui pertany aquest espai, perquè ha de prevaler l’interès general.

També ens preocupa un altre vessant social que té a veure amb els drets bàsics de les persones i el respecte a la seva dignitat. Expressament hem volgut finalitzar aquest argumentari amb aquest malestar que ens produeix. Ens referim a les persones que es troben en situació de pobresa, vivint situacions de vulnerabilitat impensables.

A Catalunya, aproximadament un 9% de llars estan en el llindar de pobresa energètica http://geoinnova.org/blog-territorio/aumenta-la-pobreza-energetica-en-los-hogares-espanoles/. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, això vol dir 683.000 persones que no poden escalfar-se a casa, cuinar o fer servir l’aigua calenta a la dutxa. Estem lluitant per un decret de Pobresa Energètica que és totalment contradictori amb l’escalfament de carrers, colpejant els principis ètics més bàsics.

En base a tot l’exposat, formulem la següent

AL·LEGACIÓ ÚNICA

Que no s’autoritzi l’ús d’estufes a les terrasses i vetlladors dels espais públics de Begues ocupats pels establiments de restauració, cafeteries, bars i gelateries.

Begues, 21 de març de 2016

[1] El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), és un organisme internacional creat l’any 1988 per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa Ambiental de les Nacions Unides amb l’objectiu d’investigar el comportament del canvi climàtic. Actualment compta amb més de 2.000 científics centrats en la recerca, provinents de 195 països.

A #Begues el narcisos també ens parlen del #CanviClimàtic

Una de les principals raons per les quals no volem estufes als carrers de Begues és perquè cal canviar profundament les nostres conductes i deixar d’afectar el clima i tot el que això suposa.

El canvi climàtic és una evidència que ja ningú discuteix. Aquest hivern hem pogut viure episodis excepcionals pel que fa a temperatures excepcionalment altes, també al fort vent o la manca de pluja.

A Begues, una de les observacions que hem pogut fer ha estat la floració dels narcisos salvatges dos mesos abans del que és habitual.

narcisos_begues_2015_2016

En 18 anys de seguiment, és el primer cop que han sortit al més de gener, quan sempre ho fan a mitjans de març.

Amb una conducta més responsable mediambientalment, podem fer que aquests efectes no segueixin augmentant de la manera com succeeix actualment.

Pots signar la campanya aquí

Cal que seguim dient:

#‎StopCanviClimàtic

‪#‎EstalviEnergètic

‪#‎EduquemEnValors

‪#‎StopFracking

‪#‎BeguesNotHot

LA LEGISLATURA MÉS INESTABLE QUE HA VISCUT BEGUES

El passat 22 de setembre ERC de Begues va fer públic, mitjançant una nota a la seva web http://locals.esquerra.cat/begues/article/22588/coherencia-compromis-i-credibilitat que marxava del govern municipal i deixava tots els seus càrrecs, passant a l’oposició.

Aquest és el tercer trencament del govern que encapçala CiU, primer la moció de censura que va fer fora a l’alcalde d’ICV, després el trencament del pacte amb el PP i ara amb ERC. Molt probablement aquesta és la legislatura més inestable que ha viscut Begues, i ho ha fet de la mà d’aquells que ens parlaven de governabilitat i estabilitat.

Al Ple del passat de l’1 d’octubre vaig fer la pregunta que tot seguit us transcric i també la resposta de l’alcaldessa i de la regidora de Comunicació i Participació ciutadana. És molt preocupant que l’alcaldessa consideri que és un problema que ha afectat a l’equip de govern, però no és un problema de l’equip de govern… També diu que no s’han plantejat la necessitat de donar una explicació pública a la ciutadania per aquesta nova fractura en el govern municipal. Podeu veure l’enregistrament en aquest enllaç http://www.ustream.tv/recorded/53446454

PREGUNTA

PREGUNTA (min 08:20 a 09:27)

Heu començat el Ple parlant d’aquesta situació que s’ha donat al govern amb el trencament per part d’Esquerra. A mi em sembla bé que doneu alguna explicació aquí, tot i que la trobo molt minsa perquè us heu dedicat a llegir el comunicat, aquest petit escrit que havíeu penjat al Facebook de Convergència. Per tant, a mi em sembla del tot insuficient i més tenint en compte que ha estat una legislatura molt complexa a aquest nivell, que hi han hagut molts trencaments, no és l’únic.

La meva pregunta és si teniu previst des de l’equip de govern, per part d’Esquerra jo sé que demà hi ha aquesta reunió i és molt d’agrair que sigui oberta i pública, però des de l’equip de govern, si teniu previst fer alguna explicació a la ciutadania amb una reunió pública. Si no ho teniu previst, demanar-vos sisplau que ho feu.

També volia saber l’opinió de la regidora de Comunicació i Participació Ciutadana, Margarida, com veus tu la conveniència de fer aquesta reunió?

RESPOSTA DE L’ALCALDESSA (min 10:15 a 11:40)

A veure, ara en aquest moment ens has fet bastantes preguntes. Jo crec que hi ha una cosa clara. L’equip de govern estàvem tranquil·lets i ha sorgit un problema. Un problema, algú, algun grup polític ha decidit marxar, jo crec que ja ho ha fet i el grup que ha marxat és qui ha de donar les explicacions, crec. Jo penso que és qui ha de donar les explicacions i penso que les ha fet. Jo ja he dit abans que no hi estic d’acord, que no comparteixo, tot i que respecto. D’acord? Crec que és fins on jo puc arribar. El meu compromís amb la ciutadania és seguir governant i el compromís que vaig adoptar inicialment és arribar fins el final. Per tant, el que ens proposes, si un cas et respondrà la Margarida, l’exposició pública no ens l’hem plantejat perquè no és un problema de l’equip de govern. No, perdona, perdona, és un problema que ha afectat a l’equip de govern, però no és de l’equip de govern, és un problema que ha afectat. I com bé dius, el grup d’Esquerra Republicana demà diu que dóna explicacions a la ciutadania. Jo, el nostre grup ho vam fer dilluns a la nostra militància i simpatitzants, ho vam fer-ho. Ara, jo no sé si hem d’anar més enllà, no ens ho hem plantejat.

RESPOSTA DE LA MARGARIDA CAMPRUBÍ (min 12:45 a 13:08)

A veure. La teva pregunta directa, Rosa, t’haig de dir que com a regidora la meva opinió era que s’havia de fer una declaració conjunta per part de tot l’equip de govern. Aquest debat es va portar, com tot el que es porta de comunicació, i comunicació sempre es decideix en Consell de Govern i el Consell de Govern va decidir que cadascun dels grups ho explicaria per separat.

Crida per a la unitat de les esquerres a Begues: por a signar?

imatge_cridaPodria destacar moltes coses positives d’aquesta crida de la qual me’n sento plenament partícip: la demanda de més transparència i participació en els afers públics; la voluntat de donar un tomb a la política municipal cap a les posicions de progrés; la petició que els interessos de Begues estiguin per sobre dels interessos dels partits; la incorporació dels joves a la política local; l’aprofundiment democràtic que tant reclamem des de la ciutadania… i és en aquesta darrera qüestió que vull aprofundir.

Durant els dies que la crida s’ha fet pública he rebut forces missatges, diria que moltíssims, pràcticament tots ells de suport a la iniciativa de demanar que se sumin els esforços per governar Begues amb un programa comú, promogut des de les forces d’esquerra.

Entre aquests missatges n’hi ha molts, diria que masses, que alhora manifesten que no signaran tot hi estar totalment d’acord amb la crida. La raó de fons és sempre la mateixa: la por a significar-se públicament. Algunes persones perquè tenen un negoci, unes altres perquè treballen a l’Ajuntament, d’altres perquè no es volen arriscar a ser assenyalats i catalogats políticament. En definitiva, per raons de manca de salut democràtica.

Quan escric això hi ha 79 suports a la crida, i aquestes persones que no s’atreveixen a signar per por a les conseqüències en són 42 més.

Justament aquesta crida a la unitat de les esquerres reclama aprofundir en la base democràtica de la nostra societat des d’un punt de vista local, i que la ciutadania conscienciada i compromesa amb el seu municipi tingui canals ben definits per dir com volem ser governats.

Per mi és especialment dolorós i sobre tot preocupant que les persones se sentin vulnerables quan expressen la seva posició política públicament. Encara ho és més perquè sé que en bona part tenen raó, ja que sovint es carrega des de institucions i partits contra persones que opinen obertament sobre diferents aspectes de la política municipal. En puc donar constància ja que ho he viscut directament.

Per això em sento amb la força de dir que no ens ho hem de deixar fer. Cal recordar que l’acció política pertany als ciutadans i ciutadanes de forma plena i indiscutible, i que els grups polítics tan sols en són uns dipositaris parcials i temporals d’aquesta acció política. Hem de recordar-ho nosaltres i els hi hem de recordar a ells. La política es construeix amb els ciutadans, mai en contra seva o excloent-los.

No permetem que la por ens faci persones passives, amb desitjos, idees i propostes però sense capacitat d’incidir en el dia a dia de Begues i els seus projectes de futur.

Des de diferents escales territorials i plantejaments polítics, cada cop s’exigeix amb més insistència una forma diferent de fer política i Begues no n’és un oasis social i polític en aquests processos participatius. Tenim drets democràtics i els perdrem si no els exercim. Us animo a perdre la por i reclamar-los participant.

http://www.change.org/es/peticiones/per-una-sola-candidatura-d-esquerres-a-les-municipals#